dilluns, 18 de juny del 2012

Cursa de Vacarisses (i va sonar la campana!)


Diumenge matí ens reunim un bon grapat de companys del Team per córrer la Cursa de la Campana de Vacarisses. Un trail de 14,7km que recomano a tothom que vulgui gaudir d'uns paratges "guapos" de veritat, i un magnífic ambient runner. La sortida puntual a les 09h00 reuneix a uns quants "gallitos" com Just Sociats o el mateix Pol Guillén, (a la seva primera aventura trail), i Mònica Ardid i Djanina Freytag entre les noies. Per part nostra: Ricardo, José, Roman, Marta, Enric, Valentín, Dídac, i un servidor. Primers metres d'asfalt i Valentín i jo que tirem junts. En companyia sempre és més divertit!. Anem fortets, i mirem de col.locarnos entre el 30 i el 40, que dedueixo que és el el nostre lloc avui. Sé que la part més dura la trobarem entre entre el 7 i el 10, aixií que no ho donem tot abans d'hora, i sempre controlem les forces. Amb cap. Tinc unes boníssimes sensacions i el ritme és el correcte. Si tenim una bona pujada, caminem per arribar mes sencers adalt. I funciona, tot i que son molts pocs els moments que tenim que deixar de córrer. Avancem junts a un bon numero de corredors, i al superar el km 10 aprox., ja sabem que ara el perfil és més favorable. A "saco"!. Baixem ràpid. I jo marxo uns metres per endavant, però em parlat d'entrar junts a meta, i això es sagrat. Avanço a un parell de corredors més entre el km12 i el 14, i a 50 metres de la linia de meta em giro per buscar amb la mirara a Valentin. Sona per megafonia en veu de l'speaker: "atenció perque un corredor vol entrar d'esquenes a meta!". Jo ho nego amb el cap. Arriba Valentin a la meva alçada. Ens agafem de la má, i entrem junts. "que bonito es el amor", remata l'speaker!. Gran cursa!!!. Faig 1h13:29, i entro a la posició 27 de més de 400 arribats a meta. Tinc la sensació de que ha estat la millor cursa que he fet mai. Els companys fantastics, com sempre. Ricardo 3er, José 5è, (1er categoria), Roman 8è, Valen 28è, Enric 59è, Dídac el 60 i pico, i Marta la 9a noia i 5a categoria. Brutal!!!. Bona organització, i una cursa que hem gaudit la majoria de nosaltres com poques. De fet, ara mateix ja és la meva cursa de muntanya favorita. Mooolt content, i ara uns dies d'absolut descans, abans de començar a preparar l'Olla de Núria i sobre tot Cavalls del Vent. Classificacions.

1 comentari:

  1. Grans, grans. Molt bona cursa. Una altra vegada, si hi sóc per aquestes dates, m'hi apunto...

    ResponElimina